Xarxa D’Accés al Treball

Xerrades

En aquest espai del XAT qualsevol persona que es connecti a la nostra pàgina web pot enviar-nos propostes, queixes, opinions o comentaris.

Per exemple, dos companys ens comenten les seves experiències personals sobre la malaltia, des de que els va aparèixer fins ara, també ens parlen de les feines que han tingut...

Carta de Calvete
Inquietuds per a la inserció en el món laboral: Tinc por a que em treguin la paga si començo a treballar a Laboris.Des de l’ accident no recordo be les coses, a més a més crec que hi ha gent a LABOR 90 que es riuen de mi; em costa molt relacionar-me amb la gent.

Per mi treballar de nou es com començar una nova vida; quan era més jove (18-20 anys) treballava i estudiava, i sentia que tenia tota la vida per endavant. Era becari a la biblioteca de matemàtiques, també estudiava matemàtiques; mai havia pensat que acabaria d’oficinista, però em recordo que vaig llegir un llibre que es deia “quan una porta es tanca un altre s’obre i per mi igual s’ha m’ha tancat la porta de professor de matemàtiques però igual tinc una porta oberta en aquest Centre de Treball.

Us animo a que siguem companys de treball. Fins aviat. ¡Que vagi be!

Carta de Barbie Marxosa ¡Hola estimats lectors!: M’agradaria contar-vos que jo no he tingut una adolescència com tots els altres, i això m’afligeix molt. És com si m’haguessin robat una part de la meva vida. Amb 12 anys em vaig posar malalta; vaig començar a sentir-me estranya, em van aparèixer obsessions i/o paranoies, em sentia deprimida i no sabia que era el que em passava, no tenia ajuda ni sabia com demanar-la.

Jo veia com els altres nens i nenes de la meva edat jugaven al pati i es divertien; va ser llavors quan van començar a donar-me de costat i a burlar-se de mi.

Em vaig treure el graduat escolar a tranques i a barranques, no podia rendir a classe com els altres nens i nenes de la meva edat.Tenia por, molta por, no entenia res. Quan vaig començar el batxillerat tot se’m va venir a baix, vaig agafar molt estrés físic i mental, estava esgotada i se’m van incrementar encara més les obsessions. Em sentia molt perduda i desesperada fins que la situació es va tornar insostenible i vaig optar per la via més fàcil i ràpida per acabar amb el sofriment: el suïcidi.Vaig agafar les pastilles de la meva mare y em vaig prendre un bon grapat, les suficients per acabar amb la meva vida. No m’importava morir, però si sobrevivia volia que m’ajudessin. Doncs bé, si que em van ajudar i segueixen ajudant-me: psicòlegs, psiquiatres i família.Amb 16 anys em van diagnosticar trastorn límit de la personalitat i els 25, trastorn obsessiu compulsiu. Ara en tinc 26, i tinc ganes de viure la vida i fer coses; estic intentant dia a dia autosuperar-me i sento com si estigués recuperant aquell temps perdut en el què no vaig poder disfrutar com una nena de la meva edat.Només vull que sapigueu que per molt negre i difícil que veieu el camí, sempre hi ha algú que està al teu costat disposat a ajudar-te i fer-te el camí més clar i fàcil.

S’acomiada: la Barbie Marxosa

ARTICLES

Algunes de les mesures que una persona amb esquizofrènia pot agafar per maximitzar la seva recuperació són:

    1. Acceptar la enfermetat.
    2. Identificar els seus punts forts i les seves limitacions.
    3. Fixar metes clares i realistes. .
    4. Després d’una recaiguda, tornar de nou lenta i gradualment a les seves responsabilitats.
    5. Planejar una rutina diària regular, uniforme i predecible. Escriure’s un calendari diari cada dia. Acordar-se d’incloure coses que vostè gaudeix.
    6. 6. Fer la seva llar d’allò més silenciosa i relaxada que pugui.
    7. Pendre la seva medicació exactament de la manera en què va ser prescrita.
    8. Ser un soci a la seva teràpia.
    9. Identificar i reduir l’estrés. Fer solament un canvi a la seva vida a la vegada.
    10. Identificar els signes aviats d’una recaiguda. Fer la seva pròpia llista d’advertències recents.
    11. Passar temps amb persones amb les quals vostè es sent còmode, quins són útils i comprensius.
    12. Evitar les drogues rondaires i l’alcohol.
    13. Menjar una dieta equilibrada.
    14. Aconseguir suficient descans.

    15. Fer exercicis regularment.
    16. Si vostè no està segur si s’està comportant bé, pregunti a algú en qui confïi o compari el seu comportament amb el d’altres.

En aquest apartat parlarem de temes relacionats amb l’activitat que es realitza a LABOR-90 i a més de les enfermetats que padeixen molts dels seus components.

Al món més de 400 millions de persones padeixen algún tipus de trastorn mental. A Espanya existeixen 800.000 de malalts mentals. Del total de afectats, més de 300.000 padeixen esquizofrènia.

Noves investigacions en relació amb l’origen de la esquizofrènia.

La esquizofrènia és una patologia mental debilitant amb símptomes que van des de deliris i un sentit alterat de sí mateix fins apatia i retraiment social.

Segons un estudi portat a terme per científics suecs i publicat a Neuroscience Letters, una minúscula partícula que es troba al líquid de la mèdul.la espinal i que podria ser una nova forma de vida ajudaria a explicar la causa de la esquizofrènia.

Aquestes partícules poden intervenir en el desenvolupament de la enfermetat, o ser el resultat del procés patològic al cervell de pacients esquizofrènics.

Els autors de l’estudi adverteixen que solament es tractava d’una teoria, i encara no se sap què tipus de forma de vida podrien representar les partícules, que són més grans que els virus ordinaris, però més petites que les bactèries.

L’estudi es va portar a terme en base a mostres de líquid cefalorraquideic obtingut de la mèdul.la espinal mitjançant una punció lumbar de 22 pacients esquizofrènics i 38 pacients sans d’un grup de control.

La investigació va trobar partícules esfèriques al líquid espinal de 20 dels 22 pacients amb esquizofrènia, en comparació amb solament dos dels 38 del grup de control.

Font: Xarop.com, divendres 27/12/02

 

 

TEMPS LLIURE

Dos dels nostres companys ens expliquen les seves aficions i hobbies preferits:

Les meves aficions durant el temps lliure del que disposo no són moltes.
Practico un dia per setmana futbol-sala (el divendres per la tarda) i, de vegada, a casa meva acostumo a practicar amb la meva guitarra ( a estones ).
A més a més, entre setmana, acostumo a anar-me amb el meu germà ( es diu Xavier ) i, a vegades, amb el Peto (un amic en comú) a qualsevol zona ( quasi sempre un bar o a l’ Eroski) a prendre alguna cosa.
Els caps de setmana són molt tranquils. Jugo amb el meu pare ( a vegades ) al ping-pong i també ( ja que m’he tret el carnet de conduir) porto al meu pare . Per les tardes, solem sortir per Barcelona anem a veure discos, al Tequila (un bar musical), al Maremàgnum….
Per les nits, vaig molt sovint a un bar musical ( es diu Tijuana ) de la meva zona, Cornellà de Llobregat, que, sempre els meus amics fan sempre alguna queixa d’ell. M’agrada veure quin ambient puc trobar-me cada vegada que vaig i sempre treiem alguna queixa d’aquesta música tan “maca” i “original” que posen els disc-jockeis.
Els diumenges per la tarda toca futbol. Des de fa dos anys em vaig fer soci del meu equip de la ciutat, i sembla que aquest any es pot recuperar la categoria anteriorment perduda. Després, me’n vaig al Tijuana amb el Peto i el Maikel ( un altre amic que tinc ) i ens passem tota la tarda jugant a les cartes.
A més a més, quan tinc alguna que altre estona lliure, poso la meva “mini” y escolto als “meus grups” ( m’agraden els Kiss, Ac/Dc, The Corrs i Shania Twain….).


El seu nom és Mocego, i ens explica un dels seus hobbies preferits. És brasiler. Fa 14 anys que va vindre a Barcelona, fa capoeira dos dies a la setmana durant hora i mitja com a màxim.
La capoeira principalment és un joc que exigeix complicitat, inteligència i autocontrol, un combat simbòlic i una forma col.lectiva de trobar l’equilibri i l’armonia.
Segons els seus practicants és l’esport més complet del món i tot un itinerari de perfeccionament personal.
La capoeira va ser fundada pels esclaus al segle XVI, a les plantacions de Rio, Recife o Salvador, i és una lluita que es fa amb música.
La capoeira es basa en uns instruments com són: el berimbau, el pandeiro que és com una pandereta i l’atabaque.
A la capoeira s’utilitzen més les cames que els braços; quan es comença es posen dos contrincante al peu del berimbau i es comença a lluitar fent la u, o començant amb una puntada de peu, un mortal o un flic-flac.
Com afició, també tinc el ping-pong,h i jugo dos dies a la setmana.

També, faig una mica de defensa personal.
Al gimnàs vaig de dilluns a dijous. Faig un quart d’hora de bicicleta i després me’n vaig a la sala fitness a fer una mica de pesos. També, faig rehabilitació de l’espatlla, faig estiraments i abdominals.
Així, s’acomiada.
Atentament, MOCEGO.

Si tu també vols fer algun comentari sobre les teves experiències, envia-nos-les al següent correu electrònic:

laboris@labor-90.com